FLIPPED CLASSROOM

Bon dia! Aquesta setmana m'agradaria parlar sobre una metodologia anomenada flipped classroom, ja que ha sigut una de les metodologies utilitzada aquesta setmana, i des de fa uns anys, veiem com cada vegada va agafant més força en el sistema educatiu espanyol, i del món.

Però, què és el flipped classroom? Es pot definir com una forma o mètode d'ensenyament. Aquesta és una estratègia en la qual s'inclou un vídeo com a part de la classe. Quant a l'avaluació, aquesta és sumativa i formativa. Aquesta metodologia estableix una realitat dinàmica i flexible en la qual se li dona prioritat a l'autoaprenentatge i als processos reflexius que l'alumne pot i necessita tindre perquè es produïsca un vertader aprenentatge

L'alumne i professor, es converteixen per tant, en constructors actius del seu propi coneixement. Aquest coneixement, està basat en la seua experiència, que els porta a entendre i elaborar els seus propis coneixements.

I quin és el paper del professor? En aquest entorn, el professor adquireix un rol de mediador dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Deixa de ser la persona que transmet tots els coneixements al xiquet de manera instructiva. 

El coneixement professional s'adquireix a través de l'experiència i del procés formatiu que s'estén al llarg de tota la vida de la persona( més conegut com a Life Long Learning) , raó per la qual aquesta formació contínua del docent ha d'oferir-se de qualitat. No sols l'alumne ha de formar-se i aprendre, sinó que el docent, per a ser capaç d'adaptar-se a la situació i necessitats de l'alumne, ha de formar-se també de manera constant i adequada (Martín Rodríguez, 2016). 

Com a resum, el docent crea un vídeo que ensenya als alumnes els continguts o conceptes d'un tema, alliberant així el temps de classe per a activitats més captivadores i sovint més col·laboratives. 

No obstant això, com qualsevol altra metodologia, aquesta també té una sèrie de beneficis o avantatges, però també desavantatges.

En quant als desavantatges. D’una banda, alguns d'ells poden ser la mesura vídeos proposats.  El fet que tota la teoria haja de ser explicada per mitjà de vídeos, fa que el professor puga proposar un gran número e vídeos que l'alumne, només des de l'habitació de la seua casa, pot ser que no veig o no li preste l'atenció suficient que requereix perquè aquesta metodologia siga útil i eficient. De l’altra banda, no es pot donar per fet que tots els alumnes disposen dels mitjans necessaris per a poder veure els vídeos. vivim en una societat en la qual, encara, molts xiquets no disposen dels mitjans necessaris com per a poder visualitzar aquests vídeos des de la seua casa. A més, tampoc coneixem la situació d'aqueix alumne a la seua casa (si els veu amb música d'on, mentre veu la televisió etcètera) (Milman, 2012). 

No obstant això, també podem trobar alguns avantatges. Podem nomenar l'aprofitament del temps en classe per a la realització d'activitats més significatives (Milman, 2012). El fet de deixar la part més teòrica per a ser realitzades en moments o situacions fora de l'aula, fa que en l'hora de classe es puguen realitzar exercicis més pràctics, més relacionats amb l'experimentació.

Basant-me en la meua experiència personal, he tingut tant experiències positives com negatives amb aquesta metodologia. La positiva, el professor va saber perfectament trobar la quantitat de temps que passàvem visualitzant els vídeos (ni excessivament extens ni molt breu). A més, els conceptes estaven explicats de forma molt clara, senzilla i concisa.

D'altra banda, l'experiència negativa. Record que el professor va canviar completament el fer classe per veure vídeo. Vídeos de tot. Pràcticament ni escoltàvem el professor, ja que en les hores de classe ens dedicàvem a veure vídeos (a vegades era difícil trobar la connexió entre el vídeo i la teoria que se suposava que d'aqueix vídeo s'havia d'extraure).

Has posat en pràctica alguna vegada aquesta metodologia? Com a pofessor o com a alumne? Quiens consells daries a un professor que vol posar-la en pràctica?

Referències

Martín Rodríguez, D., S. de J. Mª Magdalena, C. Raúl Santiago, C. de L. Edurne. (2016). Diseño De Un Instrumento Para evaluación diagnóstica De La Competencia Digital Docente: Formación Flipped Classroom. DIM: Didáctica, Innovación Y Multimedia, Núm. 33, 1, p. 1-15, https://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/306791

Milman, N. B. (2012). The flipped classroom strategy: What is it and how can it best be used?. Distance learning, 9(3), 85.